A VOLTES AMB.... "L'EDUCACIÓ"

Com tots observem, des de fa unes setmanes l'educació està sent motiu de portades de diaris. I, no precisament per donar bones nótícies.
No fa pas gaire que es va publicar l'informe de la Fundació Bofill sobre el fracàs escolar a Catalunya.
I, ara, l'informe PISA... i, amb resultats gens positius.
Dels 57 paisos (30 de la OCDE) que van participar, la mitjana espanola, i la catalana, es troba en el nº 27 dels 30 europeus.
Els indicadors més preocupanets són els de les proves de COMPRENSIÓ LECTORA. Els nostres joves, no entenen el que llegeixen.
Seguint amb aquest informe, tampoc en matemàtiques ni en cultura científica estem a l'alçada.
Aquest SUSPENS en lectura és molt preocupant.
Molts podem pensar: és que a Catalunya, a Espanya, la inversió en educació està per sota dels altres països de l'informe, però, aqui tenim l'exemple de Polonia, que gasta gairebé la meitat que nosaltres en pressupost educatiu i obté millors resultats... per tant, aquesta no ha de ser la "causa", si més no, no la única.
La ministra d'educació, Mercedes Cabrera, apunta que la lectura és una competència fonamental i, dominar-la, permet obtenir millors resultats en altres asignatures.
El nostre conseller, Ernest Maragall, va parlar de la relació directa entre el nivell d'estudis primaris dels pares i baixos resultats.
La qualitat docent també és, per al conseller, una necessitat : docents més preparats, estudiants més preparats.
El president Zapatero apunta que el problema és un problema històric: " hem tingut moltes generacions amb un baix rendiment educatiu". També coincideix amb Maragall en què el que més determina l'educació de cada generació és l'educació dels seus pares.
El PP creu que el problema va ser la LOGSE (aprovada els anys 90)
Els professionals de l'educació opinen de manera molt divergent:

• Lleis que maquillen el fracàs i respecten la vagància...
• Les famílies no estimulen ni dediquen hores a l'educació dels seus fills...
• el professorat no és consultat a l'hora de fer les lleis...
• la societat és la que falla: ningú valora el pocés educatiu...
• no s'ha trobat l'equilibri per treballar la diversitat...
• hi ha una paralització del sistema educatiu (portem 20 anys de retard)...
• està descompensada l'escola pública i privada...
• estructures massa tancades...
• responsabilitat a tres bandes: famílies que no s'impliquen, polítics que no fixen models i centres, que tapen el fracàs...
• massa canvis de llei
• profes sense reciclar i no preparats per assumir tants canvis...
• actitud dels alumnes: consimisme, "cultura del pelotazo", vida fácil...

I jo em pregunto: quines són realment les causes d'aquest fracàs. Hi ha fracàs??

Les dades recollides a l'informe PISA han estat analitzades d'una manera tendenciosa i populista i crec que caldria analitzar-les més en profunditat:

-Si fem una comparativa de la situació de l'educació a espanya de fa 20 anys i la de la resta dels països de la unió europea, l'avenç ha estat molt significatiu. Portem "desventatges".

-Els experts en aquests tipus d'informes afirmen que 10 punts per dalt o per baix no són considerables perquè formen part de la desviació típica de la mostra.

-La mostra de COMPRENSIO LECTORA, no és una mostra significativa perquè era una mostra de manteniment (feta amb molt pocs alumnes) i no dóna, per tant, resultats fiables.

-No podem simplificar les solucions en el problema de l'educació, cal parlar i reflexionar:

Paísos amb diferents models educatius donen resultats similars, i països amb el mateix model educatiu -integrador i inclusiu- donen resultats divergents.

En el cas d'Espanya, els resultats es mantenen constants des que es participa en l´informe PISA i hi ha hagut govern diferents (PP i PSOE-PSC).

D'altra banda, si treiem de la mostra el 9% de la població "nouvinguda" ens situem per damunt de la mitjana de la OCDE. També resulta paradoxal que en aquest exercici "imprudent" de cercar solucions errònees a problemes mal diagnosticats, tots els col·lectius tirem pilotes fora (el problema és de l'altre).

Els partits polítics es culpabilitzen entre ells i no arriben a pensar en el necessari "PACTE PER L'EDUCACIO" que doni estabilitat al sistema.

Els docents responsabilitzem els pares i l'adminstració.

Els pares responsabilitzen els docents.

La premsa, aprofita el filó dels "desastres educatius" per responsabilitzar a tothom...

Ningú fa AUTOCRÍTICA ni aporta solucions que parteixin d'una autoreflexió del que cadascú hauria d'aportar per millorar el Sistema Educatiu.

I, és que AIXÒ DE L'EDUCACIÓ ÉS COSA DE TOTS. I, quan la cosa no funciona, cal afinar molt en el diagnòstic i participar molt en les solucions.

Carme Alonso.

Treballadora de l'educació